sitges_historia_panoramica.jpg

SITGES - HISTÒRIA


sitges_escudo.png

Tot i que hi ha notícies de la presència humana a la vila al neolític i dades d’un assentament ibèric pels voltants del segle IV abans de Crist, l’existència de nuclis de població només s’ha constatat al segle Ier després de Crist. Un d’aquests nuclis es situa prop del turó de la Punta (on avui s’alça l’església de Sant Bertomeu, referència inequívoca de la ciutat) i l’altre a la zona on avui hi ha l’ermita del Vinyet.

La vida dels sitgetans de l’època medieval s’organitza al voltant del promontori del Baluard, on hi havia l’església parroquial, el cementiri, l’hospital, el castell i un reduit nucli de cases, tot encerclat per un primer recinte que conectava amb la resta de la vila mitjançant un pont per sobre de l’actual carrer Major. La resta del poble estava format pels carrers, Nou, Tacó i Carreta, que menaven al mar i eren tancats pels seus respectius portals, el carrer de l’Aigua, també tancat per un portal i el carrer Devallada. La presència d’aquests portals demostra que la vila era emmurallada per un segon recinte.

Pot semblar estrany , però la principal activitat econòmica de la vila durant l’època medieval és sobretot l’agricultura, no éssent fins a l’any 1345, quan Vilafranca del Penedès demana tenir un port en aquest poble, que Sitges esdevé una sortida comercial per als productes del Penedès.

A partir del segle XVIII Catalunya obté el permís per a comerciar amb Amèrica i és en aquest moment que s’estableix una activa relació comercial amb les colònies americanes. La bonança econòmica, iniciada a finals del XVIII, durà fins a començament del XIX. L’any 1833, més del 27% dels catalans que comerciaven amb Amèrica eren sitgetans (actualment, tan la familia BACARDI com la famíllia BRUGAL, que avui són dues importants companyies productores de rom, són originàries de Sitges). Els sitgetans que tornen enriquits compren o arreglen les antigues cases del poble.

sitges_historia_content.jpg

La vila es converteix en un punt d’estiueig per als americans sitgetans. Tanmateix, l’activitat econòmica fonamental continua éssent la pagesia, l’hort i, sobretot, la vinya (actualment només se’n conserva el conreu de la malvasia a la vinya de l’Hospital de Sant Joan Baptista).

La pesca s’ha mantingut, tot i que ha anat disminuint fins a quedar reduida a unes quantes barques, que encara avui pesquen i fondegen al port d’Aiguadolç.

Amb l’arrivada de Santiago Rusiñoll el 1891 (un dels artífex del Modernisme) Sitges esdevé el focus cultural dels modernistas.

El Palau Maricel i el Cau Ferrat (casa-estudi de Rusiñol) es van convertir en dos pols d’atracció cultural i, evidentment, van llançar Sitges a la fama turística.

Actualment, Sitges és la seu permanent del Festival Internacional de Cinema de Catalunya. Aquest festival és un dels pioners del cinema fantàstic, ciència ficció i de terror.

Aquesta web utilitza cookies, pots veure la nostra la política de cookies aquí. Si continues navegant estàs acceptant